Dosis de realitat

Si algú em preguntés què és per mi la maternitat, li diria que és l'experiència més emocionant de la meva vida. Que el meu fill és el meu motor. Que tenir un fill és el millor que he fet. Que veure somriure al petit és el que dóna sentit al dia. I així, podria arribar a dir molts més tòpics sobre el tema, que em crec i que sento de debò. En canvi, quan quedo amb altres mares parlo de les nits sense dormir, de la preocupació que tinc per si el nen no menja prou, del pànic que m'entra quan el termòmetre indica unes dècimes de febre. Els explico el malhumor que s'apodera de mi per la nit pel fet d'estar tan esgotada o comentem les discussions amb la parella (que han crescut exponencialment des del naixement del nadó), i tantes altres situacions que ens són quotidianes a aquelles que som mares. I és que la maternitat et canvia. Les prioritats que tenies fins al moment pateixen un gran daltabaix. Abandones les revistes de moda i passes a llegir "Ser padres" o "Mi bebé y yo". Ja no pots seguir les darreres novetats en ficció i en canvi, et converteixes en una especialista en tot allò que han publicat pediatres com Carlos González o pedagogues com Rosa Jové. Canvies les polèmiques sensacionalistes per debats com "quin és el millor mètode: Estivill o González". I un bon dia, gairebé sense adonar-te, estàs cantant a la dutxa la sintonia de Pocoyó o de Mickey Mouse. I llavors comences a enyorar situacions com prendre un café amb les amigues sense interrompre la conversa cinc-centes vegades perquè el nen s'escapa. I un sopar romàntic amb el teu marit et sona tan exòtic com un viatge a les illes Seychelles. Et mires al mirall i notes com la teva forma de vestir també ha experimentat alguna transformació (sobretot si eres fan dels talons, un element d'alt risc si has de córrer darrera d'un nen al parc). El pentinat també es modifica. Ara necessites que sigui ràpid de pentinar i que no et requereixi anar tan sovint a la perruqueria. I per si tot això fos poc les teves hormones es descontrolen i ocasionen grans canvis d'humor que no sempre són ben entesos per l'entorn. Davant de tot plegat, parlar amb altres mares i riure't de tot plegat no només és terapèutic, jo diria que és gairebé necessari. Però llavors alguna amiga soltera davant d'un grup de mares pot dir allò de: "Caram, ho poseu tan negre que feu marxar totes les ganes de ser mare". I aquella frase se't queda ben endins. I quan arribes a casa, després de banyar al nen, donar-li el sopar i aconseguir -per fi!!!- que s'adormi, llavors tens cinc minuts per reflexionar (abans de quedar-te dormida tu també). I t'adones que ser mare no és bucòlic, ni perfecte i que t'ha canviat profunda i radicalment. Però malgrat això, i com diria certa marca de panyals, "et compensa i et recompensa". (Si, abans de ser mare jo també citava a d'altres autors, ara em fixo en els anuncis de productes de nadons). També comences a ser conscient que el teu petit creixerà molt ràpid i et promets a tu mateixa que gaudiràs amb ell cada moment que puguis. Pot ser que en aquell moment sentis la necessitat d'anar-lo a veure al seu llitet. L'instint et mou a menjar-te'l a petons. I et tornes a posar bucòlica i a pensar que ets una persona molt afortunada perquè tens al teu davant el regal més valuós del món.

Diferències biològiques?

 Fa mesos que em pregunto quin és l’estrany mecanisme que provoca, durant la nit, que jo em desperti al més mínim soroll del bebè, mentre el pare de la criatura continua dormint tant tranquil·lament (i dic dormir perquè crec que si fos roncant, ja s’hauria emportat alguna puntada de peu amb traïdoria). I encara hi ha un altre element per al debat. La tecnologia! Encara maleeixo el dia en què algun estrany mecanisme em va portar a comprar-me la famosa vídeo-càmera que t'avisa dels moviments del nadó. Greu error. Per molt que baixis el volum de la càmera, una simple volta del nadó es converteix en una molèstia que et treu del teu son profund per posar-te en una alerta que no té cap sentit. Sort que aviat se'm va passar la por irracional a xafar al meu nadó i el vaig ficar dins del llit, perquè sinó, encara estaria dormint pendent d'una màquina que té la facultat d'alertar-me només a mi, perquè el meu company continua dormint tan tranquil·lament.
I sí, m’imagino que hi haurà científics abonats als criteris biològics que defensaran que existeix una hormona, un cromosoma o qualsevol altre element del nostre cos que demostri que les mares, ja en la prehistòria, ens havíem de despertar per la nit per atendre la nostra “prole”. I també és evident que, si en plena fase de lactància, hi ha coses que només pot fer la mare.
Però sincerament, o canvien les estructures socials i les mares ens podem prendre baixes maternals seguint el model nòrdic, o ara per ara, i al nostre país les coses se'ns estan posant molt difícils. Resulta molt complicat, que no impossible, ser una bona mare, atendre els nostres fills com es mereixen i al dia següent, continuar sent unes bones treballadores. Algunes empreses et fan sentir que t'han de perdonar per haver demanat una reducció horària per maternitat, i potser tu et sents amb la necessitat de demostrar que la teva productivitat post-maternitat, és igual o millor que abans. El sempre lucratiu món de l'estètica t'ofereix productes bàsics com el maquillatge "antiojeras" perquè puguis dissimular que portes un any o més sense dormir vuit hores seguides.
I si alguna mare que llegeix això està ara en plena fase: "necessito dormir", animar-la. A mi, el fet de dormir amb el meu fill m'ha salvat i poc a poc, amb el pas dels mesos, cada cop descansem millor.
Que hi hagi sort!!!

"El perquè de tot plegat"

L'arribada a casa del Sergi ha trastocat la meva vida. Vagi per endavant que ha estat la millor experiència que he tingut mai. Però també és cert que penso que la societat no està preparada perquè poguem gaudir plenament de la maternitat. Les baixes maternals són tremendament curtes (i només cal que mirem què succeeix en altres països de la Unió Europea, fins i tot, en economies rescatades com Grècia), les empreses es prenen l'anunci d'un embaràs com si estiguessis fent una mala passada i mai sembla que sigui un bon moment per ser mares. I a banda d'això, quan una decideix que és el seu moment, tot i que ho vulgui fer perfecte, es trobarà amb tot un seguit de dificultats. Jo, que sempre he estat una alumna aplicada, he intentat seguir els consells que donen els especialistes, però el cert és que, al final, compartir dubtes i experiències amb altres mares ha estat fonamental. M'he adonat que sovint, les experiències d'altres són molt més ben aplicables que els consells que es publiquen en tal o qual revista. Això per no parlar que la majoria de revistes estan escrites amb l'única intenció que comprem, talment com si les mares ens tornessim dones sense criteri que ho compren tot per les seves criaturetes.

En definitiva, a través d'aquest espai m'agradaria compartir les meves experiències, pensaments i sensacions al voltant de la maternitat i conèixer què en penseu de tot plegat.

I sobretot, a totes aquelles persones que tingueu, esteu esperant o penseu tenir un fill o filla, dir-vos una cosa: MOLTS ÀNIMS I ENDAVANT!