Diferències biològiques?

 Fa mesos que em pregunto quin és l’estrany mecanisme que provoca, durant la nit, que jo em desperti al més mínim soroll del bebè, mentre el pare de la criatura continua dormint tant tranquil·lament (i dic dormir perquè crec que si fos roncant, ja s’hauria emportat alguna puntada de peu amb traïdoria). I encara hi ha un altre element per al debat. La tecnologia! Encara maleeixo el dia en què algun estrany mecanisme em va portar a comprar-me la famosa vídeo-càmera que t'avisa dels moviments del nadó. Greu error. Per molt que baixis el volum de la càmera, una simple volta del nadó es converteix en una molèstia que et treu del teu son profund per posar-te en una alerta que no té cap sentit. Sort que aviat se'm va passar la por irracional a xafar al meu nadó i el vaig ficar dins del llit, perquè sinó, encara estaria dormint pendent d'una màquina que té la facultat d'alertar-me només a mi, perquè el meu company continua dormint tan tranquil·lament.
I sí, m’imagino que hi haurà científics abonats als criteris biològics que defensaran que existeix una hormona, un cromosoma o qualsevol altre element del nostre cos que demostri que les mares, ja en la prehistòria, ens havíem de despertar per la nit per atendre la nostra “prole”. I també és evident que, si en plena fase de lactància, hi ha coses que només pot fer la mare.
Però sincerament, o canvien les estructures socials i les mares ens podem prendre baixes maternals seguint el model nòrdic, o ara per ara, i al nostre país les coses se'ns estan posant molt difícils. Resulta molt complicat, que no impossible, ser una bona mare, atendre els nostres fills com es mereixen i al dia següent, continuar sent unes bones treballadores. Algunes empreses et fan sentir que t'han de perdonar per haver demanat una reducció horària per maternitat, i potser tu et sents amb la necessitat de demostrar que la teva productivitat post-maternitat, és igual o millor que abans. El sempre lucratiu món de l'estètica t'ofereix productes bàsics com el maquillatge "antiojeras" perquè puguis dissimular que portes un any o més sense dormir vuit hores seguides.
I si alguna mare que llegeix això està ara en plena fase: "necessito dormir", animar-la. A mi, el fet de dormir amb el meu fill m'ha salvat i poc a poc, amb el pas dels mesos, cada cop descansem millor.
Que hi hagi sort!!!

"El perquè de tot plegat"

L'arribada a casa del Sergi ha trastocat la meva vida. Vagi per endavant que ha estat la millor experiència que he tingut mai. Però també és cert que penso que la societat no està preparada perquè poguem gaudir plenament de la maternitat. Les baixes maternals són tremendament curtes (i només cal que mirem què succeeix en altres països de la Unió Europea, fins i tot, en economies rescatades com Grècia), les empreses es prenen l'anunci d'un embaràs com si estiguessis fent una mala passada i mai sembla que sigui un bon moment per ser mares. I a banda d'això, quan una decideix que és el seu moment, tot i que ho vulgui fer perfecte, es trobarà amb tot un seguit de dificultats. Jo, que sempre he estat una alumna aplicada, he intentat seguir els consells que donen els especialistes, però el cert és que, al final, compartir dubtes i experiències amb altres mares ha estat fonamental. M'he adonat que sovint, les experiències d'altres són molt més ben aplicables que els consells que es publiquen en tal o qual revista. Això per no parlar que la majoria de revistes estan escrites amb l'única intenció que comprem, talment com si les mares ens tornessim dones sense criteri que ho compren tot per les seves criaturetes.

En definitiva, a través d'aquest espai m'agradaria compartir les meves experiències, pensaments i sensacions al voltant de la maternitat i conèixer què en penseu de tot plegat.

I sobretot, a totes aquelles persones que tingueu, esteu esperant o penseu tenir un fill o filla, dir-vos una cosa: MOLTS ÀNIMS I ENDAVANT!