jueves, 5 de septiembre de 2013

Tornada a l'escola: por escènica o alleugiment?


Torna el mes de setembre i amb ell, per a moltes de nosaltres, la rutina. De nou, els horaris establerts guanyen protagonisme a aquells interminables vespres d’estiu viscuts als carrers, a les terrasses, a les platges o a les piscines. El sol escurça la seva presència i nosaltres, poc a poc, anirem tornant més a casa. Un element que encara s’accentua més en el cas d’aquells que tenim criatures a casa. I és que molts de nosaltres estem ara en plena efervescència de la coneguda “TORNADA A L’ESCOLA”, o el que és el mateix, gastant-nos els calers en motxilles, llibres, material, xandalls, etcètera. 

Algunes, amb aquesta intensa activitat, intentem tapar les nostres pròpies pors i més, si el nen o nena en qüestió s’incorpora per primera vegada a l’escola. Haurem triat bé el centre? S’adaptarà la nostra filla o fill  a l’escola? Serà feliç? Serà molt dur per ell o ella aquest procés d’adaptació? Mil dubtes i inseguretats sobre les que algunes anirem donant voltes els propers dies. I tot això malgrat que sabem que milions de mares ja han passat exactament per la mateixa situació que nosaltres i que milions de mares ho experimentaran el proper curs. Tanmateix, ni tan sols això acaba d’acallar els nostres dubtes. Tampoc no ho fan les tranquil·litzadores paraules de les professores (i ho poso en femení expressament, perquè en l’apartat d’infantil, coneixo molt pocs homes que s’hi dediquin). Suposo que la condició de mare ja porta intrínseca una certa dosi innata, diga-li de patiment o diga-li d’expectació o en definitiva, d’estar sempre pendent de què fan els nostres petits. 

La meva excusa per aquest curs 2013-2014 és que el nen comença P3. Però en podríem trobar moltes d’altres. El pas de cicle, un canvi de professora, un trasllat d’escola… Qualsevol petita alteració externa o interna dels nostres fills o filles ens serveix d’excusa per patir o com a mínim, per estar a l’expectativa sobre què passarà. I és que, com dèiem, les motivacions poden ser múltiples però la realitat és que, aquest setembre una part de nosaltres també tornarà a l’escola i potser reviurem o com a mínim, tindrem més presents aquelles escenes que nosaltres vam viure fa ja uns quants anys.

Tot plegat també ens obligarà a gestionar el conegut com a “horari lectiu”, és a dir, les hores que els nostres nens i nenes estan a l’escola. I començarem amb els malabarismes per compaginar vida familiar i laboral, cosa que requerirà sovint de grans dosis d’imaginació i creativitat. Serà moment de demostrar la nostra perícia omplint les agendes amb activitats extraescolars, menjadors i acollides per tal que els horaris de tothom quadrin i res no grinyoli, cosa bastant complicada.

Però la utopia de la conciliació, el síndrome de l’àvia estressada o l’excés d’activitat i l’estrés infantil són temes dignes d’un altre post.

Ara el que ens toca és acompanyar als nostres fills i filles en el seu retorn a l'activitat escolar. Compartir les seves alegries, tranquil·litzar-los en les seves pors i sobretot, estar allà quan ens necessitin. I també podrem respirar amb un cert sentiment de culpa, quan després de deixar-los a l'escola, tornem a disposar d'una mica de temps per nosaltres.

Sigui com sigui, mares que esteu ara en plena operació tornada a l’escola… ÀNIMS I ENDAVANT!

No hay comentarios:

Publicar un comentario